LA PROCESSIONÀRIA DEL PI, S’ESTÉN EXCEPCIONALMENT ALS BOSCOS BERGUEDANS
Les altes temperatures d’aquesta passada tardor i també dels mesos d’hivern, han fet que les erugues de la processionària (Thaumetopoea pityocampa) hagin arribat a poblacions molt més elevades del què és habitual i hagin començat les processons d’enterrament 3 i 4 mesos abans del que marca el seu cicle biològic natural per la zona en què ens trobem.
Els seus efectes als boscos de pi roig del Baix Berguedà i la zona centre, han estat devastadors, els municipis més afectats han estat: L’Espunyola, Montclar, Montmajor, Casserres, Olvan, La Quar, Santa Maria de Merlès, Vilada i Borredà. Tot i que, la zona afectada s’està estenen més enllà d’aquest i amb molta intensitat afectant també, ara ja a l’Alt Berguedà, al Lluçanès i Solsonès.
Es calcula que unes 20.000 hectàrees de bosc de pi estan afectades en major o menor intensitat de les quals aproximadament la meitat 10.000 hectàrees es troben amb grau d’afectació 3-4 (3-Defoliacions intenses als marges i parcials al centre de la massa boscosa / 4. Defoliacions molt fortes tant als marges com al centre de la massa boscosa).
Cicle de la processionària del pi:
El naixement de papallones s’inicia a la segona quinzena de juny als llocs freds i a la segona de juliol als càlids, i finalitza a finals de setembre. En un termini de tres dies efectuen les postes de les quals neixen les erugues al cap d’unes 5 setmanes. Aquestes viuen de forma gregària; al començament van d’un lloc a l’altre de l’arbre, i quan arriben els freds es construeixen un niu de pèls sedosos de color blanc a la part més assolellada de l’arbre, d’on surten per alimentar-se. Cap els mesos de febrer i març, baixen dels pins formant les característiques processons, tot buscant un lloc adient per enterrar-s’hi i transformar-se en crisàlide. No totes les papallones neixen al primer any, sinó que una part important ho fan als dos o tres anys, i unes poques en anys successius.
Efectes
- Disminució del creixement
Els efectes immediats de la plaga d’erugues sobre els pins, són bàsicament que els pins quedin secs i sense fulles, els debilita i queden altament exposats a l’atac d’altes insectes perforadors. Aquest peus, han de fer un sobre esforç per la producció de noves fulles, de manera que el creixement queda alterat, perdent la producció d’almenys un any, i fent-ne baixar el rendiment.
- Increment del risc d’incendis
En vistes d’un estiu sec, aquest boscos representen un major combustible per possible incendis forestals, elevant el risc de propagació en cas de produir-se.
- Al·lèrgies a les persones i la ramaderia.
L’eruga està dotada de pèls urticants, aquest alliberen una toxina al trencar-se que s’anomena taumatopènia i ocasiona l’alliberació d’histamina per degranulació dels mastòcits, produint una potent reacció inflamatòria perllongada per la permanència dels pèls que es queden clavats a la zona afectada gr
àcies a la seva particular estructura en forma d’ham. També cal considerar el contacte indirecte amb el niu on hi poden haver restes urticants, o l’alliberació pel vent i reacció al·lèrgica sense presència aparent de l’eruga.
Aquesta reacció al·lèrgica pot afectar a persones, i també animals. Durant aquest mesos els efectes han estat importants, pagesos, ramaders, treballadors forestals, etc. s’han vist afectats i han hagut inclús de parar de treballar o medicar-se per poder entrar al bosc. Pels animals els efectes són els mateixos, provocant-los al·lèrgia, malestar i molt d’estres.
Altres activitats lúdiques també se n’han vist afectades: Turisme rural, caça, senderisme, etc…
Tractaments aeris:
El tractament més efectiu per combatre la processionària en l’àmbit forestal és l’aeri que es realitza a la tardor, en els primers estadis de desenvolupament de les erugues.
Aquests tractaments es porten a terme a les zones on les poblacions són més altes a fi d’evitar les defoliacions importants i els problemes d’urticària. El plaguicida que s’utilitza en aquests tractaments per al control de la processionària és un producte biològic, el Bacillus thuringiensis kurstaki (Bt), el nom comercial del producte fitosanitàri és BELTHIRUL.
La toxina del Bt s’activa només en el sistema digestiu d’alguns insectes en el seu estat larvari i no té afectes perjudicials sobre altres espècies. La vida biològicament activa del Bt es curta i si no es ingerit per una larva, i en el termini de pocs dies es torna inefectiva. La toxina és per tant innòcua per tots tret de les larves objectiu i a diferència de molts altres plaguicides químics i biològics no danya directament a les erugues i insectes carnívors que normalment controlen les poblacions de larves fitòfagues. No afecta a les poblacions d’abelles.
Registre fitosanitari Belthirul
L’Associació de Propietaris Berguedà Verd que ja va alertar el més d’octubre del 2015, l’increment de la població de les erugues i els efectes devastadors per als boscos de pi de la comarca. Durant la darrera setmana de febrer i per tal de què es prenguin mesures per evitar la propagació de la plaga ha realitzat diferents actuacions, una d’elles ha estat la participació en un reportatge del TN Comarques, realitzat per la periodista Nuria Bacardit i emès el dia 26 de febrer de 2016, en la que s’ha fet palès l’increment de superfície afectada, per l’eruga aquesta tardor-hivern.
Aquesta setmana l’Associació s’ha reunit amb la Directora General de Forest la Sra. Montserrat Barniol Carcassona, per tal de fer-li arribar la preocupació del propietaris forestals afectats i demanar-li que enguany es realitzin tractament aèris als boscos més afectats de la comarca.
Enllaços d’interès:
Els drons ajuden a detectar una plaga de processionaria de pi en boscos del Berguedà (CREAF)
ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS 2016
El passat 20 de febrer de 2016, es va celebrar l’Assemblea General de Socis de l’Associació, a Viver i Serrateix.
Van assistir-hi una trentena de socis, amb els quals, prèviament es va realitzar una visita al Càmping l’Hostalet del Sr. Josep Montaña Vila per veure la caldera que s’alimenta de palla i que escalfa una superfície aproximada de 620 m2.
Posteriorment, es va fer una visita guiada al Monestir de Serrateix, a càrrec del Sr. Josep M. Badia i Masgrau, responsable del Patronat d’Amics de Serrateix, que va relatar detalladament la historia del l’establiment monàstic del S.IX de Santa Maria de Serrateix.
Més tard, es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de socis 2016 al Centre Cívic de Serrateix, on es va procedir a l’aprovació dels comptes anuals així com el programa d’actuacions pel 2016, finalment es va fer un piscolabis de clausura de l’acte.
Galeria fotogràfica:
CONVOCADA L’ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE SOCIS PEL PROPER 20 DE FEBRER DE 2016
Enguany l’Assemblea General Ordinària de l’any 2016 de l’Associació de Propietaris Forestals Berguedà Verd tindrà lloc el dissabte dia 20 de febrer a les 12:00 hores al Centre Cívic de Serrateix (municipi de Viver i Serrateix).
Ubicació del Centre social (Viver i Serrateix)
Aprofitant l’avinentesa, hem programat pel mateix matí i previament a la realització de l’Assemblea, altres activitats d’interès pel socis. Aquestes activitats es realitzaran al mateix municipi de Viver i Serrateix i consistiran en:
- VISITA a una caldera que s’alimenta de palla. Aquesta caldera està instal·lada al Càmping l’Hostalet de Serrateix. Allà ens explicaran el funcionament d’aquest tipus d’instal·lació i la podrem veure en marxa.
- VISITA guiada al Monestir de Santa Maria de Serrateix. El Patronat d’Amics de Serrateix ens oferirà una visita explicativa d’aquest monument declarat Bé cultural d’interès nacional. Aquesta visita tindrà un cost de 2 € per persona.
L’horari que se seguirà serà el següent:
10 h.- Trobada a la Plaça del Monestir de Serrateix.
¼ 11 h.- Desplaçament fins al Càmping per a fer la visita a la caldera.
11 h.- Retorn a la Plaça del Monestir de Serrateix.
¼ 12 h.- Visita al Monestir.
12 h.- Assemblea general de socis al Centre Cívic de Serrateix.
13 h.- Pica-pica.
Esperem que pugueu venir el màxim de persones i pugueu aprofitar per compartir coneixements i experiències amb la resta de socis.
Us agrairem que ens confirmeu l’assistència i el nombre de persones que vindreu al correu electrònic a berguedaverd@gmail.com.
DEURE DE COMUNICACIÓ DE PRODUCTES OBTINGUTS I OBLIGACIONS DELS AGENTS COMERCIALITZADORS DE FUSTA I/O ELS SEUS DERIVATS
PER A TOTS ELS APROFITAMENTS DE FUSTA I/O LLENYA
Des del 21 d’octubre de 2015 i d’acord amb la Llei 21/2015, de 20 de juliol, que modifica la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes, article 37 apartat 4 us informem que:
El titular d’un aprofitament fuster o llenyós ha de comunicar a l’administració forestal la quantitat de llenyes i/o fustes objecte de comercialització en el termini màxim d’un mes des de la finalització de l’aprofitament. (Qualsevol actuació que generi producte comercialitzat (incloent construcció de vies, rompudes, etc…). No s’inclouen els aprofitaments de llenyes per consum pròpi.
La no comunicació és una infracció objecte de sanció.
Per aquest motiu, en el termini d’un mes a comptar des de la finalització de l’aprofitament, és necessari que comuniqueu les dades de la persona i la quantitat de fusta venuda.
Aquesta comunicació s’ha de dirigir al Centre de la Propietat Forestal, ja sigui per correu postal, fax o e-mail en el cas de finques que disposen de PTGMF o PSGF o bé a la Direcció General de Forests, per a les finques sense instrument d’ordenació forestal.
Model comunicació aprofitaments per finques amb PTGMF o PSGF
OBLIGACIONS PER ALS OPERADORS O AGENTS QUE COMERCIALITZIN FUSTA, LLENYA I/O ELS SEUS DERIVATS
– Disposar d’un sistema de diligència deguda i avaluar-ho periòdicament, per demostrar la legalitat de la fusta posada en el mercat.
– Conservar la informació sobre la traçabilitat dels productes posats al mercat per primera
vegada durant al menys 5 anys.
– Col·laborar amb l’administració en els controls que s’efectuïn i adoptar les mesures correctores en cas que sigui necessari.
Quan el propietari/ària forestal és considerat operador o agent comercialitzador?
Sempre que no es vengui la fusta i/o llenya en peu, la propietat està considerada com agent comercialitzador a efectes del Reglament Europeu 995/2010, que té l’objectiu de lluitar contra el tràfic de fusta il·legal a la UE.
Ajuts a la gestió forestal sostenible per a finques privades 2015
El dia 27 de juliol s’han publicat les resolucions per les quals es dóna publicitat a la convocatòria dels ajuts de gestió forestal sostenible en finques de titularitat privada per a l’any 2015, corresponents a la millora de la xarxa viària forestal, les actuacions silvícoles de millora i generació de cicles ecosistèmics, i la reforestacions i producció de tòfona i pinyó
Les actuacions subvencionables són:
1- Millora de la xarxa viària forestal:
– Construcció de vials necessaris per a la gestió forestal sostenible.
– Arranjament substancial de vials necessaris per a la gestió forestal sostenible.
– Actuacions puntuals i construccions d’obra civil i/o de bioenginyeria pels conceptes anteriors.
2- Actuacions silvícoles de millora i generació de cicles ecosistèmics:
– Aclarida de plançoneda
– Aclarida de millora
– Tallada selectiva
– Selecció de tanys
– Podes de formació i de qualitat
– Estassada de sotabosc
– Pela del suro de qualitat reduïda i/o espelagrinatge
– Tractament fitosanitari per a la lleva del suro
– El desembosc amb cable aeri i/o tracció animal
3- Reforestacions i producció de tòfona i pinya
– Plantació d’espècies micorizades pel conreu de la tòfona
– Instal·lació d’elements de protecció col·lectius envers la fauna
– Empelt de pi compatible amb pua seleccionada de pi pinyer per a producció de pinyó
Termini presentació sol·licituds: 5 de setembre de 2015, inclòs per 1 i 2; 15 de setembre de 2015 per 3
Criteris de priorització i puntuació dels expedients:
Criteris comuns (màx. 40 punts)
– 20 punts per finques on hi hagi aprovat un IOF (pla de gestió aprovat)
– màxim de 10 punts en funció del grau d’execució de les darreres convocatòries d’ajuts (10 punts en cas que no s’hi hagi concorregut o si no s’ha atorgat l’ajut sol·licitat)
– 5 punts quan hi ha sistema de certificació forestal a la finca
– màxim de 5 punts en funció del percentatge d’actuació inclòs dins de Xarxa Natura 2000
Criteris específics en actuacions de millora silvícola (màx. 10 punts)
Aclarida de plançoneda 10 punts
Aclarida de millora 7 punts
Tallada selectiva 7 punts
Selecció de tanys 10 punts
Podes de formació 5 punts
Podes de qualitat 5 punts
Estassada 6 punts
Espelagrinatge, suro cremat i pela de suro de qualitat reduïda que té més de 20 anys
des de l’última lleva 10 punts
Pela de suro de qualitat reduïda 6 punts
Tractament fitosanitari 10 punts
Desembosc cable o tracció animal 6 punts
Criteris específics en actuacions de millora de xarxa viària forestal
– màxim de 5 punts per la construcció de camins en funció de la densitat de camins de la UA
– màxim de 4 punts per la construcció segons la categoria del camí (principal, primari, secundari, desembosc)
– 2 punts quan més del 80% de longitud sol·licitada passi estigui planificada com a xarxa viària bàsica d’un PTGMFc.
Criteris específics per a la producció de tòfona
– 2 punts quan l’actuació es faci en zones amb limitacions específiques segons Ordre AAM/31/2015, de 19 de febrer, que regula la declaració única agrària del 2015. (El Berguedà no hi entra).
Percentatges d’atorgament:
80% per actuacions incloses en finques amb IOF i dins d’espais naturals protegits (PEIN i XN2000)
75% per la resta de casos
80% en tots els casos del ajuts del grup 3 (reforestacions, tòfones i pinyó)
Per anar a les resolucions del DOGC i accedir a la documentació de la convocatòria punxeu aquí
Resultats a llarg termini de l’aclarida de plançoneda de pi post-inceni
Des de l’Associació Berguedà Verd, al llarg dels seus 15 anys de vida, a més de la selecció de tanys, també s’han dut a terme aclarides de plançonedes de pi en un gran nombre d’hectàrees del Berguedà. Després del gran incendi del 1994, el pi blanc va regenerar amb força de manera natural gràcies a la germinació de nombrosos pinyons. Malgrat els avantatges de la regeneració natural, en molts casos ho fa en excés, amb elevadíssimes densitats de pi ns per hectà
rea, la qual cosa acaba essent un problema desestabilitzdor de la massa, provocant competència pels recursos i masses molt sensibles als incendis forestals. Amb l’aclarida d’aquestes plançonedes es busca millorar l’estructura del bosc i millorar la qualitat de la seva fusta.
Al llarg de tots aquests anys de feina, la Diputació de Barcelona en conveni amb el CREAF, ha estat realitzant un seguiment ecològic de les zones tractades amb aquest tipus de gestió. Els resultats són molt encoratjadors, ja que posen de manifest les conseqüències molt positives de les aclarides de plançoneda: millora notablement el creixement en diàmetre dels pins de les zones aclarides respecte les parcel·les control, els pins de les zones aclarides produeixen pinya abans que la resta i en major quantitat.
D’altra banda, relacionat amb això s’ha fet un seguiment de l’evolució de les restes de tallada que queden a terra després d’una intervenció d’aquestes i el resultat és que no suposen un augment real en el risc d’incendi i que es redueixen en més d’un 50% durant els tres primers anys. A més, juga un paper important en la protecció del sòl, la edafogènesi i el manteniment de la humitat al sòl.
Si voleu accedir al document explicatiu d’aquests resultats feu clic al següent enllaç Gestió_Postincendi_Pi_blanc
Resultats a llarg termini de la selecció de tanys en roures i alzines
L’actuació que s’ha fet majoritàriament des de l’Associació Berguedà Verd al llarg dels seus 15 anys de vida ha est
at la selecció de tanys, també anomenada selecció de rebrots, de roures i alzines de les zones afectades per l’incendi del 1994. Després del gran incendi va regenerar amb força la rebrotada d’aquestes espècies, però sovint amb densitats elevades i un creixement reduït degut a la competència. Amb la selecció de rebrots es pretenia accelerar el desenvolupament dels boscos de rebrot cap a estructures més madures, més estables i més productives en alguns casos.
Al llarg de tots aquests anys de feina, la Diputació de Barcelona en conveni amb el CREAF, ha estat realitzant un seguiment ecològic de les zones tractades amb aquest tipus de gestió. Els resultats són molt encoratjadors, ja que posen de manifest les conseqüències molt positives de les seleccions de rebrot: millora notablement el creixement en diàmetre dels tanys seleccionats, els nous rebrots no arriben de mitjana ni a la quarta part de l’alçada dels tanys seleccionats i finalment, hi ha un augment de tanys reproductors amb aglans.
Si voleu accedir al document explicatiu d’aquests resultats feu clic al següent enllaç Gestió_Postincendi_Alzina_Roure
Assemblea General de socis de l’Associació Berguedà Verd pel 2015
El dia 21 de febrer es va celebrar l’Assemblea General de Socis de l’Associació Berguedà Verd.
Al matí es va fer una visita a les instal·lacions de la xarxa de calor amb caldera de biomassa que dóna calor a diferents edificis municipals de Montmajor. L’Alcaldessa d’aquest municipi i el representant municipal a l’associació ens van rebre molt bé i ens van facilitar la visita, que va ser explicada pel tècnic instal·lador.
A continuació ens vàrem desplaçar a Puig-reig, a la nova biblioteca Guillem de Berguedà, on es va presentar l'”Estudi del subsector de la llenya a la comarca del Berguedà”. Aquest treball fa una valoració de la quantitat de llenyes que es preveu que estiguin disponibles en les zones afectades pels incendis del 94 de la comarca. També analitza el consum actual d’aquest producte a la comarca, el tipus d’empresa que existeix i la producció actual. Finalment fa una avaluació dels nous reptes que cal abordar per a poder donar sortida a aquest producte en un futur proper.
Seguidament es va celebrar l’Assemblea de socis pròpiament dita, que va ser introduïda per l’Alcalde de Puig-reig. Alguns dels temes que es van tractar, a part de les aprovacions corresponents de pressupost i de comptes anuals, varen ser el contracte de subministrament de fusta per a ús energètic amb l’empresa Liven, el carnet de soci, la possibilitat de tenir un Pla de Gestió per tota l’Associació, i la renovació de càrrecs de la junta que preveu els Estatuts pel proper octubre.
En acabar, entre tots vàrem fer un bon dinar al Pavelló de Puig-reig.
Fira de la Biomassa de Catalunya – Vic 19-21 de febrer
Ja està a punt la 4a Fira de Biomassa de Catalunya d’enguany.
Les inscripcions a les jornades ja estan obertes.
Si voleu més informació punxeu aquí.
L’Associació Berguedà Verd signa un acord amb l’empresa Liven per a subministrar biomassa forestal
Berguedà Verd ha signat un acord de subministrament de biomassa amb l’empresa Liven de Berga. Amb aquesta fusta s’alimentarà la caldera que recentment ha implantat l’empresa per al seu procés productiu.
Amb aquest acord, l’associació podrà comercialitzar la major part de la fusta de baixa qualitat que treu dels boscos en les actuacions que realitza en finques privades. És molt interessant poder valoritzar aquest tipus de fusta, perquè permet una millora qualitativa del bosc, una millora en la prevenció dels incendis i un millor balanç en els aprofitaments forestals.
Llegiu més informació aquí
Berguedà Verd 